“Negrers. La Catalunya esclavista”
Heus ací el títol d’un recent reportatge de TV3 extraordinàriament tendenciós. Unes poques dotzenes d’esclavistes diguem-ne catalans –una quarta part del conjunt de negrers espanyols– honestament no haurien de permetre a uns diguem-ne historiadors i periodistes un encapçalament com aquest perquè dona per fet que una part important del país va dedicar-se a aquesta feina innoble. Primer, perquè la quasi totalitat de Catalunya va viure al marge del negoci, i, dos, perquè la quasi totalitat de catalans que van fer les Amèriques eren pobres; el programa explícitament era per reflexionar, però implícitament, per a una majoria que se’l va creure, resultava una incitació a l’autoodi.
Hauríem de recordar que durant les dècades de més ignomínia esclavista –segles XVIII i XIX– els catalans no tenien cap mena de poder per decidir ni sobre l’administració de l’esclavisme ni sobre res. Qui tenia els poders legislatiu, executiu i judicial, és a dir, la capacitat de fer o de no fer en tots els assumptes politicoeconòmics –i el tràfic d’esclaus n’era un– era l’estat, l’Espanya que s’havia configurat després del 1714. La Castella d’abans del 1714 i l’Espanya de després van colonitzar i esclavitzar bona part d’Amèrica i, quant al negoci dels esclaus africans, era qui permetia, concedia, aprovava i promovia aquesta activitat!
No sé si el fet que unes poques dotzenes de catalans –com ara López y López, el marquès de Comillas descavalcat de la seva estàtua– s’hi apuntessin permet honradament de donar a entendre que una Catalunya sense cap entitat podia intervenir sobre l’assumpte. No trobo just culpar de tràfic d’esclaus un país políticament subjugat per qui no va suprimir l’esclavisme fins al 1886; aquesta llegenda negra la trobaria més d’acord amb una coneguda historiografia tòxica que no pas amb TV3, la suposada televisió d’un país que, com a tal, ha estat oprimit i no ha estat pas opressor.
Més obliqüitats. La revolució industrial a Catalunya –l’acumulació inicial de capital, que diria Marx– es va deure a la revolució agrària anterior, al passat immediat manufacturer i als fruits del comerç amb Amèrica quan Castella/Espanya va permetre als catalans –a alguns catalans, és clar– de practicar-lo. La contribució del comerç d’esclaus va passar per alt a Pierre Vilar?
