Monàrquiques i espanyoles

Continuo amb la meva croada personal de mirar d’anar desmuntant tots els tòpics dels quals s’alimenta l’independentisme, per mi de manera acrítica, i que ens han fet cometre errors importants en el passat i encara ara en el present. De tots aquests tòpics el més rellevant és la llengua. Aquí no s’hi val a badar ni una mica. Però n’hi ha d’altres que també són importants. No tan determinants, però sí prou notables per posar-hi una mica de llum. El tòpic número dos diu que per a Catalunya és millor que a Espanya hi governin les esquerres que les dretes, encara que sigui com a mal menor. Fals. Potser no per manca de voluntat política. No em centraré en això perquè no és rellevant, perquè a Espanya les institucions democràtiques pesen molt poc. A Espanya mana l’Estat i no la política. S’ha vist en la reacció sobre la reforma del Codi Penal pactada pel PSOE i ERC. Els indults, fruit del pacte polític, més o menys funcionen. Però ja heu vist les interpretacions judicials sobre la malversació. I el PSOE sortint a presumir-ne. No hi ha res més. Igual com ha passat amb totes les propostes de Podem, on l’Estat en fa la pitjor interpretació possible. No hi ha cap opció. L’Estat no vol reforma. Qui vulgui reformar l’Estat serà devorat. Quan des de Catalunya es va avisar del que venia, i del que calia, l’esquerra espanyola que ara demana solidaritat va dir que tot això li quedava lluny. Van tolerar l’aplicació del 155 i van assumir el discurs del 3 d’octubre de la monarquia. L’Estat espanyol ha decidit destruir la seva feble democràcia per protegir la seva pròpia unitat. Molts espanyols en pagaran les conseqüències. Recolliran tot allò que van ajudar a sembrar l’any 2017 contra els catalans. L’Estat és poderós i no vol ser reformat. Només val adaptar-s’hi o marxar-ne. No hi ha cap tercera via i la política és cada vegada menys important perquè no té cap incidència. La dreta i l’esquerra han triat, totes dues són monàrquiques i espanyoles.