‘La pell cremada’, segona part

Que Catalunya va ser la terra promesa per a molts andalusos, ja ho sabem. I que els vam rebre posant-los en guetos, barris de barraques, com ara el de Montjuïc, i després en edificis alts sense balcons, és un fet. Com a recordatori mirin la pel·lícula La piel quemada (1967), de Josep Maria Forn; llegeixin La nostalgia del limonero, de Mari Pau Domínguez o Els castellans, del manlleuenc Jordi Puntí, i se’n faran una idea... per si no ho recorden enmig de tant de viatge a Ítaca. Però que avui dia un pagès “esclavista” exploti immigrants per recollir llentiscle pagant entre 10 i 20 euros per 10 hores al dia, tot recordant temps foscos, es mereix que el posin a rebaixar el Montseny a pic i pala, com a mínim. Per favor, ja no estem parlant d’immigració, estem parlant d’humanitat.