CDC, Montserrat i el Barça

La fiscalia demana sis anys de presó i 21 d’inhabilitació per a càrrec públic per a la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, pels delictes de falsedat documental i prevaricació. I ho té complicat, perquè l’informàtic Isaías Herrero, un altre dels acusats, l’ha incriminada pel suposat fraccionament de contractes. El que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà important no només per al futur personal i polític de Borràs, sinó per al futur de l’antic espai convergent i, per tant, de la política catalana i espanyola. El partit fundat per Jordi Pujol aviat farà 50 anys tenia el 2010 tot el poder. Tretze anys després, el partit no existeix, però l’espai, sí. I és el que ha viscut un procés de transformació més bèstia. Per múltiples motius que, si s’han de resumir, passen per la suposada deixa de Pujol a Andorra i per l’anomenat procés independentista. Però si voleu tenir un fresc de tot plegat, amb revelacions i moments clau inclosos, podeu llegir Convergència. Metamorfosi o extinció, de Núria Orriols Guiu. Junts té ara dues ànimes antagòniques: la dels independents incorporats per l’elefant a la sala, Carles Puigdemont, que advoquen per l’extinció definitiva de Convergència, i la dels vells i nous convergents que busquen la metamorfosi fins a tornar a un estat semblant a l’inicial. Això es dirimeix ara al TSJC i la tornada es juga amb la candidatura de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Ara bé, han passat cinc dècades i hi ha una Catalunya que ja no existeix. Fixeu-vos-hi. CDC va ser fundada el 1974 en una reunió clandestina a Montserrat propiciada per una trobada de penyes del Barça. Convergència, Montserrat i el Barça. Una certa idea de Catalunya. De CDC, ja n’hem parlat. Montserrat no s’ha escapat dels casos de pederàstia. I del més que un club només cal llegir els diaris. Com diria un epidemiòleg o una campanya per prevenir l’assetjament, que corri l’aire!