El carnaval
La inspiració dels escenògrafs ha estat molt variada
Lloret acaba de viure un cap de setmana molt animat amb la celebració de les festes de carnaval, que van començar divendres amb l’arribada del rei Carnestoltes, que va proclamar el seu regnat des de la plaça de la Casa de la Vila. Han seguit després les desfilades pels carrers principals, amb carrosses i comparses de gran vistositat. No n’hi ha hagut tantes –és cert– com en anys anteriors, però la dotzena de grups que s’hi han presentat –una bona colla, de fora de Lloret– han donat una imatge vistosa de vestimenta força espectacular, de ritme trepidant, de música alegre i d’enginy decoratiu, especialment adaptant els vehicles que eren la base de les carrosses a dispositius que permetien moviments sorprenents i convertien la carrossa en la representació d’algun monstre que es bellugava o d’algun monument de l’antic Orient –la famosa esfinx d’Egipte, per exemple– que resultava impactant. La inspiració dels escenògrafs ha estat molt variada, si bé, en bona part, com en anys anteriors, ha dominat la vestimenta abarrocada que reproduïa personatges mítics d’imperis extingits amb molts elements daurats i platejats i pedreria i plomes i altres afegitons, o bé fantasies de circ, o conjunts arrevistats, o evocacions del món americà –l’oncle Sam–, sense oblidar els col·lectius que, procedents d’algunes guarderies, han fet honor al seu origen i, amb gràcia i bon humor, han imitat o criticat les seves realitats i mancances. Val a dir que, en general, ha imperat el bon gust i no hi hem trobat, ni en clau col·lectiva ni individual, cap mostra de grolleria. Recordem que el carnaval, a Lloret, es va recuperar, com en altres llocs, amb l’adveniment de la democràcia i, al començament, com a novetat, va merèixer l’adhesió entusiasta de la majoria d’entitats locals. El mateix consistori de l’època hi va participar amb una carrossa i ho va anar repetint alguns anys. Amb el temps, els membres d’aquestes entitats s’han fet grans i, en algunes, hi trobem a faltar el relleu generacional, motiu pel qual algunes institucions carismàtiques –l’Agrupació Teatral del Casal de l’Obrera, la Penya Xino-Xano, la Coral Unió Lloretenca...– han deixat de participar en la desfilada, i això explica el descens del volum de carrosses i comparses. Com deia al nostre costat un dels espectadors, el que importa és, però, no perdre pistonada, mantenir la tradició i mirar si l’any vinent es troba algun incentiu que desperti les ganes de gresca en el si dels col·lectius lloretencs que poden fer-ho.
