opinió
Més de mil paraules per una imatge!
Parlo en masculí, sí, ja que eren poques les dones que s’hi varen dedicar
Amb motiu de la preparació d’una publicació que aviat sortirà a la llum, m’he adonat, més que mai, del valor documental que té la fotografia antiga. L’afany que va moure els primers tècnics i fotògrafs per poder capturar un instant, un paisatge o unes gents, l’hem acabat preuant com un veritable document empíric del nostre passat. Independentment de l’art, la qualitat i la tècnica del treball del fotògraf que hi havia darrere la càmera –que evidentment tenen el seu valor–, les imatges poden esdevenir excepcionalment valuoses només per allò que mostren. Avui els arxius públics i privats que es conserven són una font de consulta imprescindible per a reconstruir la nostra història més recent. Afortunadament, per les nostres contrades, disposem d’arxius fotogràfics de primer nivell, que conserven fons fotogràfics de diverses procedències i èpoques, pràcticament del tot digitalitzats, i que donen als investigadors totes les facilitats en el seu ús i difusió. L’accés, sobretot quan no hi ha finalitats comercials, és totalment obert i gratuït, sempre que es respectin els drets d’autor, com ha de ser. Però queda encara molt per explorar en el camp dels arxius fotogràfics personals que es conserven en cases particulars, guardats dins caixes de sabates, de camises, de puros o de galetes. Hem vist de tot! A mesura que indagues en aquest món, t’adones que, gràcies a la democratització i la popularització de la fotografia, el volum de fotògrafs amateurs és més que notable. De molts només en té coneixement la seva família. Per sort algunes han tingut l’interès de conservar les fotografies de l’avi o el besavi. Parlo en masculí, sí, ja que eren poques les dones que s’hi varen dedicar. Aquestes fotografies, que potser no tenen la qualitat dels professionals contemporanis, tenen el mateix valor documental o, fins i tot, superior, ja que no estan condicionades per modes o interessos comercials, artístics, industrials o socials. Afortunadament, els hereus d’aquestes imatges ho comencen a reconèixer, i estan disposats a cedir-les als arxius públics que tenen la capacitat de guardar-les en les condicions de conservació idònies, i al mateix temps, de posar-les a l’abast del públic de forma ordenada. Us demano, si és el cas, que no les llenceu, i que les feu arribar a les mans adequades. Penseu que, en un futur, poden esdevenir un document històric o patrimonial de primer nivell!