L’APUNT
Que quedi apuntat
L’apunt. El fruit d’apuntar o prendre nota, de prendre apunts d’aquell que fa que en prenguis, apuntant allò que de veritat cal apuntar. Aleshores la cosa esdevé un apunt important, que és com una idea mare que t’apuntala, que et fa sentir fort i a punt per si un dia ja no has de ser tu qui apunti sinó més aviat el contrari, passar a ser tu qui faci que apuntin els altres. De l’apunt indecís, de no saber si he apuntat el que calia apuntar, a l’apunt que deixa de ser-ho en un paper per convertir-se en proclama. Per si algú no ho havia apuntat mai en aquest apartat del diari, calia fer-ho o, si més no, deixar-ho apuntat, no pas com un absurd joc de paraules, sinó com l’elogi d’aquesta cadena de mots que cada dia es construeix sobre l’impossible.