Avaria catalana al País Valencià

Això que els ha passat als soferts passatgers del tren Jaume I hauria de ser motiu d'esperança per als defensors d'un futur polític comú per als Països Catalans. Tres hores i mitja tirats entre Xàtiva i Ontinyent no són res comparat amb el que han aconseguit aquests herois, que no ha estat altre cosa que reclamar la catalanitat d'Alacant per la via dels fets: Alacant és Catalunya perquè allà també es trenquen els trens. Senzill i contundent.

Bromes a banda, la realitat és que a Alacant s'hi ha aplegat molta gent per demanar, entre altres coses, el retorn de TV3, el senyal del qual no hi arriba des del desembre. La persecució de Televisió de Catalunya al País Valencià ha estat una obsessió d'un blaverisme al qual se li regiren els budells cada cop que escolten precisament això: País Valencià. Es veu que això no es pot dir. En canvi, Levante, sí. I això que el llevant, sigui quin sigui el teu referent nacional, queda més aviat a l'alçada de Menorca.

L'avaria de RENFE no ha estat més que això, una avaria. Pitjor hauria estat un accident. En canvi, la situació de TVC a Alacant no és ni una avaria ni un accident. És una acció decidida a evitar la difusió d'uns referents nacionals, culturals i lingüístics diferents als que vol i defensa Francisco Camps. Una acció que no té gaire a veure amb la llibertat ni amb la democràcia.