L’hostilitat del sistema contra la gent

Al cap d’un any de la guerra a Ucraïna, una guerra desitjada per Putin i indesitjada per la resta, el balanç no és només esfereïdor en vides humanes i refugiats desplaçats, sinó en conseqüències econòmiques negatives d’abast planetari. Tothom menys les grans corporacions –i això naturalment inclou la indústria de l’armament, l’energètica i la banca– ha notat l’efecte dominó del conflicte armat més ferotge d’ençà la fi de la Segona Guerra Mundial. I el més amenaçador, perquè obre les portes a una possible contesa nuclear. No és la primera crisi d’abast mundial que s’acarnissa amb la població, però aquesta vegada els efectes han estat tan generalitzats i les respostes governamentals tan inoperants, erràtiques i descoordinades que fa la sensació que el mateix sistema capitalista s’ha tornat hostil per als consumidors, justament el seu pal de paller. Com si el capitalisme fos incapaç de generar anticossos quan emmalalteix. La conseqüència més palpable de tot plegat és l’augment del preu del cistell de consum, amb unes factures desorbitades que generen marges de beneficis sense que ni tan sols se sàpiga ben bé quina baula de la cadena acaben beneficiant realment. El que és indiscutible és que la situació és extremadament complicada per a les capes més desfavorides de la societat, amb uns registres històricament indecents pel que fa a l’IPC i als comptes d’explotació empresarials. L’escenari és incert i els moviments acordats per desplegar un coixí eficaç potser fan tard. Però, tot i així, s’obre una porta a l’esperança, tal com va obrir-la la llum al final del túnel de la pandèmia. Aquella, és clar, va ser una lliçó mal apresa, una oportunitat que hem deixat escapar, perquè semblava que la societat postpandèmica aprendria dels seus errors i ni tan sols hem estat capaços de redreçar els mals hàbits en prevenció sanitària, bandejant les mascaretes i els gels hidroalcohòlics de seguida que hem pogut. Ara el dilema és molt més complicat. O som capaços d’afrontar ambicioses reformes del mercat energètic, de posar seny als beneficis de determinades empreses i fer via cap a la generació verda o de debò ens situarem al caire de l’abisme.