L’esquerra calca la dreta

Aquesta setmana passada a Badalona no es va poder presentar un llibre i a Barcelona no es va poder fer un acte preelectoral. Així estan els temps per a la llibertat d’expressió! Potser és allò que deia l’àvia Neus, que el que va amb un coix al cap d’un any en són dos, no ho sé, però sí que sé que això és el que cada dia caracteritza més les esquerres d’aquest país, sobretot quan s’acosten al poder. Fa venir plorera, si has cregut i creus en una sèrie de valors menuts però eficients com el diàleg, la tolerància i el respecte. Les esquerres d’avui, molt jovent de les esquerres d’avui, són dogmàtiques, són estalinistes, són intolerants i són homogeneïtzadores del pensament cap allò que s’ha entronitzat com a políticament correcte. Com un calc del que les dretes més perfeccionistes han estat tota la vida! Cert que Eva Parera i l’esbart dansaire de Valents és una burda i mala còpia de l’Arrimadas més esverada i més tòtila, però deixeu-la que vagi davant de Can Vies i que s’hi pengin amb la corda que vulguin. Contraprogramar-los i fer-los callar? Què és això? I les pressions i comunicats perquè no es presenti un llibre? De qui ho hem après, gent d’ERC, En Comú Podem i la CUP? Qui ens ho ha ensenyat? I el que encara és més fotut: ha passat una setmana i no veig gaire ningú a l’opinió publicada que es posi les mans al cap. Com si treure la paraula i fer callar la boca ja ens estigués bé si és a segons qui, si és als que no són dels nostres.