La raó és nostra

En només uns pocs segons del temps que costa escriure aquest o qualsevol altre article, ChatGPT, la nova eina d’intel·ligència artificial generativa, el tindria fet. Encara no tindríem temps de pensar-ne la primera frase que aquesta IA ja l’hauria escrit. Aquest article, o un estudi sobre el canvi climàtic, o el desplegament d’una fórmula matemàtica o un poema. Des de la presentació, al novembre, d’aquest sistema que genera en pocs segons una resposta a qualsevol pregunta que li demanem, molt s’ha debatut sobre les afectacions que pot tenir en la societat en general i en el sistema educatiu en particular. Aquests dies del Mobile World Congress en sentirem parlar encara més. No dissertarem aquí sobre la lluita de l’humà contra la màquina perquè el debat ja és caduc. Però amb ChatGPT passa com amb les eines de traducció automàtica: si no revises el text, poden sortir autèntiques barbaritats. “En el fons, ChatGPT és un sistema que prediu com completar frases, però no construeix un coneixement sobre el que està dient ni sap raonar amb la informació de què disposa”, diu el professor de la UOC Robert Clarisó. I ja som al cap del carrer: els ordinadors poden generar continguts prou ben documentats, però encara no són capaços de raonar ni de tenir sentit crític. Una capacitat crítica que, com sempre recorda el prehistoriador Eudald Carbonell, és clau en l’evolució humana. L’ordinador té la capacitat del coneixement, l’emmagatzematge de dades que el nostre cervell potser processa més lentament, però la capacitat de raonar la tenim nosaltres. Se suposa.