Alcalde Hoffman

El Mobile torna a ser el que era, fins al punt que es planteja Barcelona com a seu permanent. Hotels plens, preus desorbitats, transport públic adaptat a les necessitats dels visitants, retorn dels asiàtics... Els grans esdeveniments, fires i actes cada cop condicionen més el territori i la vida on es desenvolupen, pel negoci que generen, mentre se celebren, però també pel que impliquen. Fins al punt que influeixen cada cop més en les decisions dels governants votats pels ciutadans. La mateixa Colau ha passat d’estar-hi en contra a promoure’l. Els VTC de l’Estat poden actuar a Barcelona aquests dies amb regulació lliure, la guerra del taxi s’atura per fer calaix, el recinte de Fira es va ampliar amb aquest saló com a reclam, i això n’estira d’altres de multitudinaris com ara l’ISE Audiovisual, que aviat tindrà el mateix impacte i volum que el Mobile. John Hoffman va exigir que l’L9 del metro arribés a l’aeroport, i així es va accelerar el ramal sud ja en marxa. En silenci, han començat les obres al Port Olímpic per adaptar l’espai a la Copa Amèrica de vela. Queda clar que Barcelona torna a avançar a cop d’esdeveniment, perquè intentar-ho d’una altre manera l’ha deixat ancorada i no sembla possible amb aquest Estat.

En el Mobile, les operadores de telecomunicació debaten com escapar del monopoli d’Apple o Google, i acabaran formant una corporació de telecos, com les fusions de companyies aèries. La qüestió és: fins a quin punt multinacionals i esdeveniments fan adaptar normes socials i econòmiques als respectius governants? O les acaben pervertint, com a Florida, on Disney ha estat exonerada mig segle de pagar impostos com a pioners de l’oci infantil i per evitar que marxés a un altre estat. Amb l’avantatge, ha construït cinc parcs temàtics, hotelers i comercials amb 75.000 treballadors. Ara el governador DeSantis li retira la butlla perquè la companyia s’oposa a la limitació del debat de gènere sexual als instituts que decreta l’ultraconservador. Quina barreja de papers!