No culpeu tot el govern

Qui us entengui que us compri, diria l’àvia Neus, en sentir el govern disculpar-se pel cas del suïcidi de Sallent. Vuit dies veient l’autoritat fer la somera una vegada i una altra i va la portaveu i demana perdó en nom del govern en ple. El govern en ple no té cap culpa i no ha de demanar perdó, a menys que torni a ser una maniobra de distracció de caps de premsa, gabinet i altres proveïdors de disfresses. A algun departament com el d’Interior fins i tot se l’ha de felicitar des del minut 1, quan anava dient que sí, que era un cas d’assetjament, i Ensenyament feia l’espavilat no sabem si de bracet de l’Ajuntament o arrossegant-lo. Aquí s’han gronxat bàsicament dues instàncies. El Departament d’Educació i l’Oficina d’Estratègia i de Comunicació del President i del Govern. No cal socialitzar responsabilitats. Els que han fet el préssec tenen nom i cognoms. Josep González Cambray i Sergi Sabrià Benito. A més, no és perdó el que han de demanar. O no només han de demanar perdó. Han d’explicar tres qüestions. 1. Com és que als centres costa tant de detectar la desesperació d’uns adolescents, els problemes dels quals eren coneguts perquè se’ls atenia a serveis socials. 2. Per què abans d’obrir la boca sobre el que ha passat no es coordinen amb els Mossos. 3. I com és que el cas de la Ràpita, que és el dia abans que Sallent, el sabem quatre dies després quan el pare el penja a xarxes. Un despropòsit. Però no de tot el govern.