L’APUNT
Dagoll Dagom, com l’alegria, va passant
La ciutat veu com els artistes de fira passen, any rere any, com el Calendari del Pagès (o les faves, si pensem en Sant Medir). Santiago Rusiñol va escriure un esqueix d’obra en què insinuava quin pes té l’art en la vida quotidiana d’una societat. L’art és com L’alegria que passa , insinuava. Dilluns Dagoll Dagom estrena el darrer muntatge de creació, partint d’aquell llibret del 1898. Ho fa amb un equip artístic joveníssim (Andreu Gallén i Ariadna Peya van estrenar-se dins del Dagoll Dagom amb Maremar). I uns artistes d’ampli espectre (des d’Àngels Gonyalons a Júlia Genís). Tot passa riu avall. No sempre hi ha qui ho empeny. Ara Dagoll Dagom marca la seva sortida (el 2024 reposaran Mar i cel), va passant amb l’esperança que no s’implanti una sequera per al musical de gran format en català per aquesta sortida merescuda. Cultura vetllarà perquè no passi, per sort.