I què, si hi ha la Danae?

No veia el Zona Franca de Joel Díaz i ara no veuré el de Danae Boronat. No per res. Pura i dura biologia. Soc a fer nones, a aquella hora. Podria veure-ho enllaunat i a la carta, però el dia no dona per obrir llaunes ni per escalfar congelats, i no necessito fer-ho perquè no és tant Zona Franca el que m’interessa, com el seu entorn. Algú necessitava mostrar que el poder estava repartit diferent, i va llepar un humorista. La cadena de solidaritats va ser prou decent, i li va fer costat el mateix capità de la companyia. Per un moment va semblar que els oprimits sobreeixirien als opressors i el programa va estar a punt de desaparèixer. Però com ha de ser, sempre hi ha una Danae disposada també a una causa justa que refaci baules trencades i mantingui la cadena. Com toca en un país civilitzat de comunicadors civilitzats i grans pressupostos públics a la comunicació. Ara les esgarrifances i calfreds per les audiències ja superen Joel Díaz. Dimecres varen tenir feina a doblar 8TV, que encara fa números per sota de l’1%. Les apostes trencadores per captivar jovent no varen fluir sota La Sotana i Danae encara ho peta menys. La tele convencional està sentenciada. No és per a joves. Com a model, com a mitjà, com a instrument, és un model, una eina, per a vells. Per a gent gran, tercera edat, boomers o com ens vulguem autoqualificar, amb el màxim respecte. No hi ha audiència jove per aixecar. Només calé públic per enterrar-hi.