Per què som feministes

Vaig fer reducció de jornada, excedència de maternitat i vaig renunciar al plus de lliure disponibilitat, contestava una lectora identificada amb l’article Ens roben una hora cada dia publicat el 23 de febrer i dedicat a la bretxa salarial i al repartiment desigual dels treballs no remunerats de cures. És feminista aquesta lectora? Sí, si seguim la declaració institucional del Dia Internacional de les Dones, que encerta de ple en allò que és essencial preguntar-nos. Un tastet: Ens sembla normal cobrar menys per la mateixa feina, carregar amb la major part de les tasques domèstiques, que s’identifiquin els colors de les joguines amb el sexe, que la publicitat ens cosifiqui –i hipersexualitzi les nenes–, que estiguem excloses d’alguns esports, que encara hi hagi tertúlies sense nosaltres, que se’ns qüestioni la vàlua professional perquè els ascensos són deguts a favors, que se sentin amb el dret de fer comentaris sobre la nostra aparença? Ens sembla normal que ens limitin la llibertat de moviment als espais públics, que ens agredeixin, ens diguin que la gelosia, el control i el domini és amor? I per què no sabem –i ho manllevo en part del magnífic programa Les dones fem ciència, organitzat a la Bisbal d’Empordà– qui ha inventat els prismàtics, l’eixugaparabrises, el bot salvavides, el paraigua plegable, el rentavaixelles, el wifi, el GPS? Per què pensem que Hedy Lamarr és només el nom d’una actriu glamurosa? Si ens preguntem tot això, si no acceptem les discriminacions, les invisibilitats i les violències que condicionen la nostra vida, sí, som feministes.