La justícia fa tard a Sant Andreu de la Barca
L’editorial d’avui ha estat debatuda per Xevi Sala, Carles Sabaté, Susanna Oliveira, Anna Puig, Irene Casellas, Lluís Simon, Guillem Vidal, Dolors Bellés, Xevi Masachs, Teresa Márquez, Sara Muñoz i Núria Astorch.
Després d’un calvari iniciat el 2017, vuit dels nou professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca assenyalats i estigmatitzats per haver suposadament adoctrinat alguns alumnes sobre la repressió espanyola envers l’independentisme, han vist com la justícia els arxivava definitivament la causa. Un sobreseïment que encara no és una realitat per al novè encausat i que no hauria de ser cap sorpresa perquè des del minut u ja es va veure la instrumentalització política que hi havia al darrere de les denúncies que van partir de diferents agents de la Guàrdia Civil, que la fiscalia ha tractat com si s’hagués comès un delicte d’odi i que alguns mitjans i partits van amplificar de manera tan interessada com irresponsable. En aquest sentit, mereix una menció especial el galdós paper del diari ‘El Mundo’, que va publicar la identitat i la imatge dels docents com si fossin delinqüents, i d’Albert Ribvera, exdirigent de Ciutadans, que ho va replicar a les xarxes acusant l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, de covardia perquè no perseguia els professors.
El que menys els importava, és clar, era la veritat, i menys encara la convivència a la comunitat educativa de Sant Andreu, que van potinejar amb les seves acusacions demagògiques fins al punt que la majoria dels docents afectats es van veure abocats a demanar el trasllat. Del que es tractava era de posar en el focus de la repressió els mestres i professors dels centres d’ensenyament de tot Catalunya per bloquejar la feina pedagògica que s’estava realitzant a moltes aules després de les desproporcionades càrregues de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil contra els pacífics votants del referèndum de l’1-O. La resolució final de l’Audiència de Barcelona a l’hora de resoldre el recurs contra l’arxivament provisional és contundent: no hi ha motius per reobrir la causa perquè els fets investigats van ser tan menors en la seva intensitat i la seva durada que no poden considerar-se delicte. Més aviat, caldria afegir, l’odi van escampar-lo els que van inventar-se un problema inexistent al centre de Sant Andreu de la Barca i que encara troben que tot s’hi val contra la dissidència política i social.