Cent anys més

Quan els ministres de Cultura i de Turisme, Miquel Iceta i Reyes Maroto, van anunciar, la primavera de l’any passat, que es rehabilitaria íntegrament el conjunt de la necròpolis paleocristiana de Tàrraco, van avançar que les obres començarien a principis d’aquest any i s’acabarien l’any que ve. Quin perill, això d’anunciar els terminis d’execució. Si no es compleixen ni quan canviem el plat de dutxa de casa, posar-los en boca de l’administració i del polític encarregats de l’obra pública és estèril. I en el cas d’aquest espai patrimonial encara més: fa trenta-un anys que no podem entrar al Museu de la Necròpolis perquè el 1992 va tancar, diuen, per problemes de seguretat i per un procés judicial obert. Hem lamentat en altres ocasions i en aquest mateix espai com és possible que l’àrea funerària a cel obert més important de la Mediterrània occidental, declarada patrimoni mundial, estigui tancada durant més de trenta anys. Ens en fem creus. Només una petita part del conjunt va obrir fa nou anys. Enguany en sentirem molt a parlar, de la necròpolis de Tàrraco. Fa cent anys que es van descobrir les restes, que daten d’entre els segles III i V, i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que gestiona el monument (la titularitat és de l’Estat), ha organitzat un programa d’activitats per commemorar el centenari. Sembla que el termini d’acabament de les obres de rehabilitació (que costen 7 milions i provenen de fons europeus) ara es fixa per al 2026. El context socioeconòmic, diuen, ha endarrerit l’actuació. Ja anem fent camí cap al centenari, també.