Un conte de terror

La directora d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat, Anna Sanitjas, ha animat els catalans a menjar senglar per lluitar contra la població d’aquest porc. A Sanitjas se li ha girat feina, perquè a la plaga de senglars, s’hi suma la de conills, per a la qual es planteja una sortida gastronòmica, però també fer-ne pinso per a bestiar. La paradoxa és que fa quatre dies l’Helena Garcia Melero es feia ressò del degoteig de tancaments de granges de conills. Un tema que, encertadament, va il·lustrar amb una entrevista amb un cunicultor de nom Josep Moncunill, que em va recordar aquell director general de Pesca que es deia Josep Miralpeix. El cas és que de conill, per desgràcia, sembla que cada vegada en menja menys gent. Almenys no veureu cap sapiens jove que en demani al restaurant. Quim Monzó va atribuir-ho a la fama del Carlitos de Veterinaris. Però deu ser perquè no han tastat les costelletes de conill de la Bodega Sepúlveda. En canvi, és més sorprenent la poca tendència que tenim a menjar senglar, almenys per als de la generació de l’EGB, perquè així és com acabaven totes les celebracions en aquell poble d’irreductibles. I, ja que hem fet tants paral·lelismes polítics amb els gals, totes les nostres desventures les podríem acabar cuinant un bon civet. Es veu que dins d’aquesta tendència a trobar-ho tot desmanegat, tenim també la cadena tròfica feta miques, que és el gran problema a què s’enfronta l’estressada directora d’Ecosistemes. I això inclou també una plaga de cérvols, que ja és tenir la mare de totes les crisis. Perquè tenint en compte com d’inoculada tenim la vida de Bambi i la mort de la seva mare, els caçadors són els dolents de la pel·lícula i, en canvi, ara se’ls reclama perquè ens salvin de les plagues d’Egipte. Als caçadors i, atenció, a la guineu i al llop. Stephen King va dir que Bambi era un conte de terror. Que vingui a passejar. Quedarà encantat.