En Joan sense por i altres valents

En Joan Bové va vèncer ahir al vespre una por antiga de difícil digestió. La va vèncer i va superar amb nota el repte de plantar-se davant de l’edifici de la prefectura superior de la policia espanyola, a la Via Laietana de Barcelona, per explicar a tres-centes persones que havien anat a escoltar-lo les tortures de què va ser víctima a l’interior d’aquest edifici per part dels sàdics integrants de la brigada politicosocial l’any 1972.

En Joan sempre explica que li costa passar per davant d’aquest edifici, encara més aturar-s’hi. És massa bèstia el que li va passar per no reviure amb neguit el fred metall del canó de la pistola d’El Rubio a la templa, o la cara de “sàdic” del sotsinspector Francisco Anguas quan el colpejava brutalment amb una tovallola molla.

Bové es va decidir a explicar públicament el seu cas el dia que va llegir un article a la premsa en què es parlava d’Anguas, el policia mort en el tiroteig del cas Salvador Puig Antic, com un bon noi, refinat, amant del cinema francès. “No podem admetre el blanquejament d’aquests personatges”, va dir ahir. “Tots eren culpables, pel simple fet de formar part de la brigada politicosocial”.

El testimoni d’ahir de Bové, en el marc de la campanya promoguda per la Comissió de la Dignitat i l’ANC per fer de l’edifici de Via Laietana un centre de memòria democràtica, va estar carregat de dignitat i determinació. Es va referir als seus botxins com a “culpables”, va proclamar la seva determinació a no abaixar el dit acusador; “així serà, mentre hi siguem nosaltres”, i va fer una crida a ser cada cop més gent en la petició de tancament de la prefectura.

Ahir, entre la gent que escoltava Bové n’hi havia molts de valents, gent sense por. Per exemple la Imma i la Carme Puig Antich, dues de les germanes d’en Salvador, eternes lluitadores per la veritat, la justícia i la reparació, I encara un valent major, en Miquel Morera Dabra, de 106 anys, de qui es va llegir el testimoni de quan va caure en mans de la policia franquista. 106 anys i carregat de dignitat