La dona no ha de ser mercaderia electoral

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Anna Puig, Toni Romero, Xavier Castillón, Núria Astorch, Xevi Masachs i Carles Sabaté.

Ahir els carrers estaven plens amb motiu del Dia de la Dona, i la vigília els escons dels ministres estaven buits al Congrés dels Diputats, tot i que s’hi debatia una reforma clau per al feminisme: la de la llei del “només sí és sí”. Una fotografia que, una vegada més, mostra de forma nítida la distància que hi ha entre els polítics professionals i la societat civil, entre la demagògia electoralista i el veritable compromís cívic. La divisió expressada al nucli mateix del feminisme, amb posicions fracturades també entre les formacions d’esquerres que sempre han fet bandera d’aquests valors, només complau als de sempre, és a dir, als partits de la dreta i de la ultradreta, que estan disposats a oposar-se, cada vegada que en tenen ocasió, a qualsevol avenç en la defensa del dret de les dones. Aquest cop ha tornat a passar, humiliant el partit socialista amb la concessió dels seus vots favorables o la seva abstenció amb l’objectiu de doblegar les ministres de Podem, cruelment abandonades a la solitud del banc blau mentre presenciaven la demolició de la seva llei.

Va passar amb la llei del divorci i amb la llei de l’avortament, i està passant ara a l’entorn d’una legislació tan benintencionada com torpedinada pels que s’han aprofitat de les escletxes de la seva redacció. I amb un comportament desconcertant per part de la magistratura, mentre uns jutges apliquen rebaixes a violadors condemnats, fins i tot excarceracions, d’altres interpretant el mateix text legal estan adoptant decisions molt diferents. Una cosa és que la llei sigui millorable i l’altra, que això serveixi per demonitzar les dones que hi han treballat. Sobretot tenint en compte que les agressions sexuals masclistes no paren de créixer. Les massives manifestacions vistes ahir arreu del país i de l’Estat eren també un crit de rebuig a la instrumentalització política del feminisme, amb la capacitat de reunir les diferents maneres d’entendre’l, aquest feminisme, que tampoc hauria de respondre a cap dogma ni a cap esperit excloent. Ara bé, tenint igualment present que el pluralisme és bo si no resta, si no es disfressa –com fa la ultradreta– de fals feminisme o de falsa llibertat.