Això també és una guerra

Glòria Poyatos, directora regional a Europa, l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica de la International Association of Women Judges, va al gra: “La comunitat internacional dona l’esquena a la guerra que es lliura contra les dones i les nenes a l’Afganistan, la meitat de la població, que només tenen dret a respirar i a parir tancades a casa i sense assistència ginecològica.” El dret a morir físicament i simbòlica si no segueixen les regles imposades pel Ministeri per la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici i la recent ordre de decapitació de les maniquís dels aparadors, al final substituïda per un tapat de les cares, revelen el grau d’odi obsessiu que domina aquests descerebrats. Però Glòria Poyatos, Gulalai Hotak –a qui fèiem referència ahir– i altres denuncien la passivitat del món i l’abandonament de les afganeses. És cert que el Parlament Europeu ha condemnat el retrocés dels drets de les dones, que el Consell de Drets Humans de l’ONU demana un mecanisme per investigar les violacions i abusos. Paper mullat: les seves resolucions no són vinculants. El Consell Europeu i la Comissió Europea sí que podrien moure fitxa amb mesures de pressió, però no ho fan. Hi ha conflictes més importants i –cal lamentar-ho– refugiats més importants que els i les afganeses que arriben a les ambaixades europees al Pakistan buscant uns visats que s’atorguen amb comptagotes i amb molta trigança mentre el govern d’Islamabad s’afanya a deportar-los de nou al seu país. Té raó Glòria Poyatos: contra ells –especialment contra elles– es lliura una acarnissada guerra molt fàcil d’oblidar.