No a l’eutanàsia passiva

Fa uns dies la carta d’una dona de 78 anys a un diari expressava veritats com un puny sobre el que anomenava eutanàsia passiva. A què es referia?: que t’empentin a les caixes dels supermercats sense que tinguis temps de posar la compra a les bosses, que et recomanin que demanis al teu net que faci allò que se suposa que no saps fer, que et parlin amb condescendència –“pobre vell”– si et rebel·les contra consums absurds que no t’interessen… Descrivia a base d’episodis quotidians una societat incapaç d’afrontar l’envelliment de les persones que som cada vegada més velles, demogràficament parlant. L’edatisme o discriminació dels més grans a través de prejudicis anacrònics originats per una visió productivista de l’existència representa un immens retrocés respecte al proverbi africà que diu que quan un vell mor es crema una biblioteca, o sigui, una part de la saviesa humana amassada de coneixements i experiència. Apuntem dos llibres: Generació sènior. Envellir en la societat de la joventut de la pedagoga Maria Jesús Comellas i Sènior, la vida que no cessa del doctor en comunicació social Manel Domínguez, perquè protesten amb saludable sentit de l’humor contra els estereotips que anul·len el talent de llarga durada. Evitar l’infantilisme i la sobreprotecció, reivindicar les potencialitats de cada etapa i no acceptar encasellaments tòpics, mantenir la ment activa i participar en activitats públiques i respectar l’equilibri intergeneracional són bones fórmules per allunyar l’eutanàsia passiva que lamentava aquella clarivident lectora.