La Meca del ciclisme?
Girona és la Meca del ciclisme. Podem fer aquesta afirmació i tenim múltiples elements per defensar-la. Ara amb aquests dies primaverals es veuen encara més grups de ciclistes que de bon matí parteixen des del pont de pedra o la plaça Catatalunya per fer una ruta que els porti fins a algun paratge de la Costa Brava o a fer parada i fonda en un poblet de l’Empordanet. Esport, gastronomia i turisme van units. Bona prova de la bona línia que segueix aquesta oferta és la macrobotiga que acaba d’obrir al carrer Nou d’una marca nord-americana. Una quarantena llarga de botigues del sector, i no precisament low cost, s’han instal·lat a la ciutat per aprofitar aquesta tirada que té la ciutat sobre les dues rodes de bicicleta. Malgrat això, hi ha un element en què encara som lluny de moltes ciutats europees. Els gironins som senyors de mena, en especial, amb la mobilitat. La Girocleta ha permès que molts veïns hagin fet el pas cap al pedal i es moguin amb el servei públic de bicicleta, un servei que va superant xifres d’abonats. Malgrat tot el descrit encara tenim poca cultura de la bicicleta. Ciutats com Amsterdam, fa més de tres dècades quan hi arribaves et meravellaves per la multitud de bicicletes a tot arreu i havies de vigilar per no acabar atropellat. En canvi, a Girona, la gent pensa en el cotxe, malgrat les dificultats cada cop creixents per aparcar, o en la moto per la seva rapidesa i per aparcar a pocs metres de la nostra destinació. Els robatoris de bicicletes no han ajudat històricament la ciutat i els seus ciutadans a poder fer el pas cap a aquest mitjà de transport, que per a una ciutat com Girona és ideal si la nostra destinació no és dalt de tot de Montjuïc o a tocar la Creu de Palau. Sovint s’ha comparat Florència amb Girona pels seus ponts sobre el riu a l’estil de les cases de l’Onyar, però allà també són centenars les bicicletes que s’acumulen a les zones universitàries. És qüestió de cultures i necessitats, perquè al nord d’Europa la bicicleta serveix quan fa fred, plogui o nevi i aquí no hem acabat fent el pas. Des de fa una colla d’anys s’han anat estenent els carrils bici i una major seguretat també vol dir més usuaris, però encara hi ha zones on compartir espai amb cotxes, furgonetes i busos converteix el trajecte en perillós. Potser som Meca del ciclisme, però no ho acabarem de ser si no professem la fe sobre dues rodes els mateixos gironins.
