Pitjor que el 2008 sense ser-ne conscients
L’editorial d’avui ha estat debatuda per Xevi Sala, Carles Sabaté, Toni Brosa, Dolors Bellés, Anna Serrano, Anna Puig i David Brugué.
Que l’increment de l’índex de preus de consum, l’IPC, hagi deixat de ser una sorpresa, és alarmant perquè significa que, tot i l’escalada desbocada del cost de la vida, les mesures arbitrades per corregir-ho no estan arribant al consumidor. Mentrestant, les grans superfícies comercials han començat a fer públics els darrers resultats, que continuen sumant beneficis indecents. En el cas de la distribució i del comerç alimentari, a més, cal tenir en compte que plou sobre mullat, perquè aquest va ser un dels sectors més beneficiats durant la pandèmia. Si, tal com han argumentat els empresaris, l’escalada de preus obeeix exclusivament a un increment dels costos de la distribució, els balanços també se n’haurien de ressentir. Fa la sensació que passa una mica el mateix que al sector financer: les entitats bancàries estan tancant oficines i caixers, no pas per cobrir les pèrdues, sinó per engreixar més els beneficis. Uns beneficis que s’estan disparant a partir d’una pujada dels tipus d’interès en teoria pensada per contenir el consum i afavorir d’aquesta manera un descens de la demanda –i, en conseqüència, dels preus– però que a la pràctica només s’està traduint en puges severes del cost de les hipoteques.
En general no tenim la percepció d’estar passant una crisi de l’envergadura de la del 2008, quan l’esclat de la bombolla immobiliària va provocar una recessió mundial, però la realitat és que la situació actual ens està afectant molt més la butxaca i el dia a dia. Els sectors que més suc estan traient del patiment de la població més desafavorida, en aliança amb els partits de la dreta, intenten torpedinar qualsevol mesura del govern estatal. Va passar, per exemple, amb la proposta de la ministra Yolanda Díaz en el sentit de crear als supermercats una cistella d’aliments bàsics a preus raonables, una mesura que el PP va qualificar de comunista i que ara estan fomentant governs com el francès. I va passar el mateix amb l’excepció ibèrica que proposava un límit al preu del gas, una altra mesura que la Comissió Europea ha acabat aplaudint malgrat l’oposició dels populars. Ja sabem quins interessos protegeixen.