Fer servir el cap

Cada dia em pregunto: per què els humans malgastem la nostra vida en collonades i no som capaços de pensar que la nostra passa com un bluf i ja no hi som? El nostre món va malament perquè els humans el fem anar malament. Ja sé que uns tenim menys culpa que d’altres, però tots hi hem posat la nostra part. Llegint les notícies del dia a dia podem anar seguint els negocis de tantes persones que no saben els diners que tenen i encara s’aixequen al matí pensant a qui poden fotre per augmentar els seus beneficis. Si ja no saben com gastar el seu patrimoni...

Dies enrere quan es va parlar de l’augment del sou mínim, els empresaris van posar el crit al cel com si se n’anessin a la ruïna. No seria hora que la humanitat es parés a reflexionar per posar en marxa un nou ordre social, que fes desaparèixer aquestes grans diferències i que permetés que tothom tingués un mínim per viure relaxats i feliços? Em faig un tip de donar-hi voltes i em desespera que no pugui fer-hi res. Aquests grans financers no tenen cap? Conec pocs empresaris que dediquin el seu temps i els diners a invertir en benefici de la societat. Molt pocs. Em sobren dits d’una mà.

Em costa d’entendre que aquests explotadors no mirin la cara dels que depenen d’ells i que puguin dormir tranquils. M’agradaria poder-nos seure en una taula i poder parlar de les coses més senzilles amb tota claredat. Tenim el problema dels emigrants. L’han de veure per força encara que no vulguin. I com se soluciona? Ben fàcil, en comptes d’anar als seus països a explotar-los traient les matèries primeres a preus vergonyosos, el que cal és invertir i deixar que es guanyin la vida.

Hi ha un tema que sempre m’ha preocupat molt, és el de l’agricultura. Els pobres pagesos treballen de sol a sol i ningú no s’ha plantejat que seria ben fàcil establir uns preus mínims que asseguressin treballar amb la tranquil·litat que podran portar una vida digna i arribaran a final de mes. Passo per davant d’una botiga de fruites i verdures, i em poso de mala llet, i perdoneu l’expressió. Potser perquè em passo la vida en un poble petit, on cada dia per anar a buscar el pa i el diari passo enmig de camps de pomeres i veig tot el procés que cal seguir fins arribar a la collita, potser per això visc més l’explotació als agricultors. Des de començament d’any no es para, fins que arriba el dia de la collita. S’han de podar els arbres, aclarir els fruits perquè tinguin la mida adequada –el mercat és molt exigent–, posar i treure les malles de protecció, ja que una pedregada s’ho pot fer-ho anar tot en orris, i collir la fruita per portar-la després a la cooperativa, on ha de començar el procés de venda. I aquí hi intervindran els intermediaris, que miraran de treure el màxim sense haver-s’hi jugat res. S’han preguntat el cost del quilo de fruita? Els és igual. I per això se n’han anat arrancant vessanes i vessanes, perquè per perdre-hi calés val més quedar-se a casa sense fer res. I això mateix podríem dir de la producció d’altra fruita, i no diem res de la ramaderia. Ara estem en període de sequera. Si perdura, qui rebrà? Ja en podeu estar segurs, el pagès. Ho repetiré mil vegades, aquest món no té cap ni cor.

Diuen que són les lleis del mercat, jo més aviat diria que és la llei del més fort. El diner és el que mana. I ho veiem a tot arreu. Sempre he estat en contra dels controls estrictes, però està demostrat que si els humans som corruptes per naturalesa no ens quedarà altre remei que fer passar tothom pel mateix adreçador. El més fotut és que després haurem de controlar els que fan els controls, perquè cada dia ens trobem amb casos de corrupció en els que haurien d’assegurar que tot funcionés correctament. Encara sort que en el nostre petit món hi ha molta gent que ho dona tot per intentar que les coses funcionin més bé.

Segurament aquest deu haver de ser el missatge: ja que no és a les nostres mans resoldre els grans problemes del nostre món, almenys procurem que al nostre voltant la gent visqui el millor possible gràcies a nosaltres. Per això deixeu-me felicitar la gent del municipi de la Tallada que ha posat en marxa un centre de lectura que permetrà, amb l’ajuda de tots, fer un recull de llibres que faciliti que tothom pugui llegir de franc. Quelcom és quelcom, que diria l’optimista.