Editorial

El tràmit del TSJC

L’editorial d’avui ha estat debatuda per Toni Brosa, Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Toni Romero, David Brugué, Xevi Castillo, Lluís Simon i Teresa Màrquez.

La repetició al TSJC del judici als quatre membres de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell el 2017, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, pot ser qualsevol cosa menys un procés que persegueixi fer justícia en el context d’un estat de dret amb aspiracions democràtiques. No és només que el relat acusatori del fiscal faci tots els equilibris i giragonses necessaris per aconseguir que un Parlament no pugui fer un debat polític en un marc de democràcia; no és només que obviï que el Tribunal Constitucional no els va ordenar expressament que no es fes tal debat; no és només que es menyspreïn els drets a la llibertat d’expressió dels diputats, a la sobirania del ple de la cambra i a la inviolabilitat parlamentària per sotmetre’ls a la iniciativa política d’un tribunal altament polititzat i parcialment caducat com era el TC en aquell moment. La qüestió és que aquest judici és una simple peça del trencaclosques de la repressió de l’Estat contra el referèndum de l’1-O, eix central del desafiament independentista; a penes una línia d’un relat ja escrit i promulgat.

No cal, doncs, esperar que es pronunciï la sentència per saber que certificarà fil per randa la que ja va emetre el TSJC en el primer judici, tot i ser perpetrada en absència de imparcialitat, com ha reconegut el mateix Tribunal Suprem. El que es persegueix no és revisar ni corregir el primer judici, sinó senzillament lligar tants fils com sigui possible per evitar que la batalla judicial europea, que està per arribar encara, acabi fent una esmena a la totalitat del procés contra l’independentisme. Cal preguntar-se, per tant, quin és el sentit d’un judici en aquestes condicions i quina és la utilitat de participar-hi, de donar les explicacions que el tribunal no vol escoltar, d’apel·lar als drets i als principis que els magistrats no volen defensar. Més enllà de les raons personals que tothom pot intuir i entendre, quin sentit té blanquejar les eines que fa servir l’Estat per seguir exercint la repressió contra l’independentisme amb idèntica determinació i falta d’escrúpols amb què la tardor de 2017 va utilitzar la força, les porres i la brutalitat policial contra ciutadans pacífics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.