La por

Vivim amb por, encara que per espantar-la de tant en tant hem de cridar que no en tenim. Les pors que han acompanyat la humanitat des del primer dia; fins hi ha qui diu que si no fos per la por no hi seríem. La temeritat excessiva acaba tenint finals tràgics, però és clar que viure angoixats en excés ens acaba bloquejant. I tenim tants fronts que ens podem fer mal, que és normal que les incerteses ens l’alimenten: por econòmica, a perdre la feina, a sortir de nit, a patir una agressió, un robatori, a una injustícia, a un atemptat. El festival literari MOT que avui tanca a Girona, i obre la setmana que ve a Olot, ha agafat aquest lema: Pànic, literatura i por. I en el pròleg del festival, el seu director, l’Àlex Martín, i la periodista Patricia Simón van reflexionar sobre quatre grans temors de present: la por als altres, a la pobresa, a la soledat i a la mort. Aquest tarda de dissabte l’escriptor de Pàdua Massimo Carlotto, un dels màxims representants de la novel·la negra italiana, hi afegirà la reflexió sobre el concepte de justícia, que gairebé engloba aquests altres quatre. A més de la sèrie de novel·les que protagonitza a ritme de blues el detectiu Marco Buratti, Carlotto té una llarga producció on narra aquesta realitat tocada per corrupció, abusos i secrets inconfessables. I a la novel·la autobiogràfica La vida fugint explica el cas de falsa acusació que va viure als anys vuitanta, i que el va tenir, després d’onze processos judicials, sis anys a la presó, pel descobriment del cos d’una veïna seva assassinada. Només perquè era simpatitzant de Lotta Continua l’acusen del crim, i no l’indultaran fins vint anys després. Però abans per esquivar-la va optar per una vida clandestina, va fugir cap a París, el País Basc i Mèxic. Explica Carlotto que el lloc més perillós per a un clandestí és la casa on viu, perquè un error, un excés de confiança o l’atzar poden dur la policia a localitzar-la. És la por que tenim encastada en el més íntim, a casa, i encara més endins en nosaltres mateixos.