La violència sexual entre menors
L’editorial d’avui ha estat debatut per Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Teresa Márquez, Sara Muñoz, Xevi Sala, Toni Romero, Dolors Bellés, Toni Brosa, Xevi Masachs, Anna Serrano, Anna Puig. Xevi Castillón i David Brugué
El cas de l’agressió sexual, a Badalona, d’una nena de només 11 anys per un grup de joves també menors ha reobert el debat de com cal abordar i respondre a aquest tipus de violència. No és l’únic cas i només aquesta última setmana s’han denunciat agressions a Esparraguera i a Cervera. Les dades estadístiques corroboren que estem davant d’un problema social i tant des dels Mossos com des de la fiscalia de menors qualifiquen de “preocupant” l’augment de la violència sexual entre menors. Segons el Consell d’Europa, un de cada cinc infants i adolescents és víctima de violència sexual, i les dades dels Mossos posen en evidència que aquests casos s’han disparat especialment en la franja d’entre 13 i 17 anys, unes dades que no fan res més que corroborar que els pitjors referents del patriarcat i la violència masclista són un problema de primer ordre que estem lluny de resoldre. L’educació sexoafectiva és encara una assignatura pendent i un repte que s’ha complicat, i amplificat, amb l’accés a la pornografia, a través dels mòbils, entre els adolescents i també entre els infants. El debat és, doncs, tan complex i multidireccional com urgent és abordar-lo.
El cas de Badalona és probablement el paradigma de tots els fracassos com a societat davant les violències sexuals. I és per això que no podem centrar només el debat en el tractament dels agressors i en la incomprensió que, inevitablement, genera el fet que alguns d’ells hagin de quedar al marge de respondre’n judicialment pel fet de ser menors de 14 anys. Queden al marge, per llei, de qualsevol mesura penal, però no queden, o no haurien de quedar, al marge d’una intervenció en l’àmbit socioeducatiu que els responsabilitzi i els faci prendre consciència d’allò que han fet. Si l’edat mínima penal als 14 anys és l’adequada o no, és revisable. Ara bé, és prou sabut i debatut que el pitjor error per tenir una bona llei és legislar en calent i a partir d’un cas particular. Que no és un debat senzill ja ho demostra el fet que la llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors no es va aprovar fins a l’any 2000, després de dos projectes fallits, el 1995 i el 1997, que fixaven l’edat mínima als 13 anys.