La noia de bells ulls blaus
A Figueres li han dedicat un jardí i volem evocar una part de la seva joventut: la relació intensa que l’enyorada Pilar Heras (1954-2019) des de l’adolescència va tenir amb la cançó de reflexió, denúncia i combat. Als 15 anys, amb Eugènia Sala i les guitarres amb què s’acompanyaven, cantava a les misses d’algun mossèn; i, a més de les cançons espirituals d’aquella litúrgia, que llavors era considerada moderna, fora del temple ja interpretaven algun poema de Sala-Cornadó.
Després, el 1973, ambdues, juntament amb Josep Tero, el també malaurat Ernest Díez –que era de Torroella de Montgrí–, Anton Rigau, Alfons Gumbau i jo mateix vam conformar Indika, de significat i significant explícits; alguna baixa posterior va ser coberta pels banyolins Josep Font i Miquel Tallada. Al llarg dels setanta interveníem als centres socials de poble, als locals parroquials i fins i tot en algun teatre. Llavors, que la lírica que s’emetia des d’un micròfon era considerada un perill per jutges i policia.
El compromís social i polític de la Pilar –i d’Indika– va avançar seguint els passos marcats per dos referents: la poesia cívica de M. Àngels Anglada, a la qual Tero i les dues noies van posar música, i algunes cançons de Mikis Theodorakis traduïdes per tots plegats. Avui, un deficient però impagable enregistrament encara permet estremir-se sentint la veu vellutada de la Pilar, no pas potent ni incisiva però franca, enèrgica i convincent. La noia de grans i bells ulls blaus va viure la música d’aquells dies –com totes les coses que emprenia– amb gran intensitat, dedicació i passió. Simultàniament als anys d’Indika (1973-1979), la Pilar universitària va anar comprometent-se amb la llengua, el país i el feminisme. Poc abans que la mort l’atrapés, en una conferència que va oferir a Figueres la Pilar reflexionava que a ella l’havien anat fent circumstàncies i experiències; pel que fa a la música i la cançó les va viure amb les insubornables sinceritat, discreció i intensitat que la caracteritzaven. Havia compost sobretot Infant, una petita meravella, una cançó que la seva veu ens permet reviure, gravada quan el 1996 el grup Indika va retrobar-se per celebrar que M. Àngels Anglada era nomenada filla adoptiva de Figueres. En fi: als que l’atzar va apropar-nos a la Pilar voldríem que el camí de misteri que va emprendre li hagi estat amable i lleuger. Nosaltres, dolguts per la seva partida, li mantenim l’afecte més gran i sincer.
