Adeu a Jordi Bacardit

Pocs dies després de la mort de la Dolors Oms, primera alcaldessa de Blanes de la democràcia, ha passat també a millor vida, a l’edat de 90 anys, Jordi Bacardit i Puig, l’alcalde de la transició. Va ser, sobretot, l’impulsor principal del Concurs de Focs Artificials, un esdeveniment que ha catapultat Blanes arreu del món. Bacardit ja havia format part del consistori de Domènec Valls i s’erigí en nou alcalde en l’etapa posterior, igual que passà a Lloret quan va plegar l’alcalde Josep Maria Clua, que va assumir l’alcaldia Jordi Martínez Planas fins al moment de les eleccions. En aquesta època dels dos Jordis –Bacardit a Blanes, Martínez a Lloret– es va produir un acostament entre les dues corporacions. Hi havia temes que interessaven a ambdós municipis i, sobretot, les obres de captació d’aigua potable al sector de Tordera havien motivat la presència física sovintejada, sobre el terreny, de membres dels dos consistoris.

En un moment donat, a instàncies de qui subscriu això, que formava part del consistori lloretenc pel terç familiar, va sorgir la idea de fer una trobada distesa al voltant d’una taula i acabar les suspicàcies i rivalitats que, en general, havien dominat sempre les relacions de veïnatge. La proposta va caure bé. Per part blanenca s’hi va apuntar de seguida el regidor Jesús Crous Collell, que dominava més la part cultural, i el mateix alcalde, Jordi Bacardit. Igual entusiasme mostrà Martínez, el batlle de Lloret. Els dos consistoris van anar treballant. Els de Lloret vam fer el primer pas organitzant un sopar al restaurant de la Roca Grossa, on, obsequis a part, hi va haver molt bona sintonia i fins i tot alguna ironia que en altres moments hauria fet saltar espurnes. Un dels plats del dia es titulava “Cargols a la Santa Cristina”, al·ludint a la llegenda que els blanencs es van vendre Santa Cristina als de Lloret a canvi d’una menjada de cargols. Recordo que, emprant la meva vena d’historiador, els vaig regalar una fotocòpia d’un document antic on es palesava que lloretencs i blanencs més d’una vegada havien compartit esforços, per exemple quan l’americano Miquel Ferrer havia deixat una fortuna a Cuba per repartir entre els pobres de Blanes i Lloret. Fruit d’aquelles trobades va ser la dedicació d’una avinguda a Blanes amb el nom de Lloret i una a Lloret amb el nom de Blanes. Jordi Bacardit va excel·lir en la il·lusió de fer-ho realitat. Que la història l’hi tingui en compte.