Tota mena de lladres

Em truca la mare de bon matí; el seu to de veu ja denota certa irritabilitat. A veure què li deu haver passat avui, em pregunto. Està indignada, furiosa. M’explica que ha anat al cementiri perquè les cames hi van soles i en té la necessitat. El motiu del seu enuig és que li han robat les flors per segona vegada; i jo que li dic: “Mare, ja t’ho vaig dir que són rams massa bonics, que criden l’atenció i no et duraran perquè hi ha gent desconsiderada fins i tot amb els difunts.” Aquest petit furt m’ha dut a pensar en la gran varietat de lladres, diguem-ne els clàssics: lladres de vehicles, lladres de domicilis o establiments, lladres de joies, de material de construcció, de bestiar, entre d’altres. Ara bé, la societat està en evolució constant i, per tant, també ho estan les formes de delinqüència. Em consta que a Olot, i m’imagino que en altres municipis, el veïnat s’organitza per evitar robatoris als propis domicilis, els grups de WhatsApp tenen la finalitat de comunicar possibles accions sospitoses i estar a l’aguait. Amb l’augment de la tecnologia i l’ús d’internet ho tenim més complicat, perquè els lladres ja no són físicament visibles. Aquella imatge de còmic que teníem de joves, del personatge amb el sac, l’antifaç i la llanterna, ja ha desaparegut del nostre imaginari. Ara les activitats delictives en línia, els pirates o hackers, han augmentat: lladres d’identitat, de propietat intel·lectual, d’estafes en línia, de dades i metadades en l’àmbit digital. Aquest mes de març, el ciberatac a l’Hospital Clínic ens va mostrar el grau de vulnerabilitat a què estem sotmesos, perquè la usurpació de dades pot generar ciberestafes més personalitzades suplantant identitats, amb les conseqüències que això pot comportar. No voldria deixar de banda els “lladres” de les multinacionals energètiques que, enmig d’una crisi econòmica, assoleixen el seu màxim històric de milions d’euros de beneficis, mentre les famílies es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos per abonar la factura energètica del seu habitatge. I finalment, per tancar la classificació, al capdavant hi ha les entitats bancàries, sí aquelles sucursals que semblen cafeteries, un coworking o una botiga de mobles. I darrere aquest màrqueting, el rescat bancari, l’augment del tipus d’interès, els beneficis rècord de la banca i els sous milionaris dels directius.