La política del no res

Aquests dies hem vist diversos exemples del que és molt soroll per no aconseguir res, o un no res per als que ens movem en la quotidianitat del dia a dia. Ahir es va acabar el sainet d’una nova moció de censura de Vox al país veí com tothom sabia que ho faria, en un no res que ha ocupat portades i minuts de telenotícies amb discursos i acusacions previsibles. Ho van fer coincidir amb una missió europea del cas Pegasus, confirmant que l’espionatge, ben viu ara i sempre, no interessa esclarir-lo ni a l’Estat espanyol ni a cap altre estat, com va quedar palès en la reunió del comitè de l’Eurocambra que ho investiga a la Unió Europea. I, de postres, una missió del govern a l’Amèrica Llatina en què els fiascos, el protocol i denúncies d’ingerències han eclipsat qualsevol altra fita.