De reüll
L’aigua que baixa
Quan a primers de la setmana passada l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar l’operació de pescar i sacrificar els peixos del pantà de Sau per evitar que es morin dins de les aigües i malmetin les escasses reserves, vaig veure clarament que era una actuació a la desesperada. Es podria dir així: operació desesperació. I és que, en aquest cas, l’aigua que se salvarà de la podridura procurarà abastiment només per a un milió de persones durant tres mesos. A Catalunya som 7,7 milions d’habitants. S’han deixat passar aquests 29 mesos de sequera sense dur a terme accions d’envergadura i amb un ull posat en les previsions meteorològiques per veure si es produïa el miracle. Però això, per a desgrat del govern, no ha passat. I ara correm-hi tots. S’ha aprovat un decret de mesures extraordinàries per fer front la greu situació i s’ha convocat una cimera de l’aigua (dia 31 de març). I el que ha transcendit del decret són les multes: sancions de fins a 10.000 euros per als municipis de més de 20.000 habitants que no tinguin pla de sequera i de fins a 10.000 per incompliments per als particulars. Un altre cop fent recaure la responsabilitat sobre les poblacions i els veïns. Ja es veu que aquestes mesures portaran quantitats ingents d’aigua, aigua per parar un tren.