L’autora del diari

Anotat en un full esgrogueït de paper ceba, amb cal·ligrafia microscòpica, sabent que és un recurs escàs o perquè el manuscrit precedeix la tragèdia, la que les padrines xiuxiuejaven i havent acabat es senyaven, hi ha la citació següent: “Els malalts de l’hospital ens han demanat que toquéssim el piano una altra vegada. Ho vam fer Dària i jo.” No sabem qui és aquest “jo”, l’autora d’un dietari les còpies del qual van circular per Mallorca com una relíquia a venerar. Qui escriu un diari té un pacte amb el temps: el calendari el protegeix. Per això, quan s’acaba de forma abrupta, l’omissió indica una mala fi. Potser la segona pianista era la germana de Dària, Mercè Buxadé Adroher. O la Maria García Sanchís, la més gran, o la Teresa Bellera. El que sí sabem és el martiri que els feixistes van infligir a les cinc milicianes de l’expedició Bayo, fotografiades abans de ser afusellades el 4 de setembre del 1936. La fotografia circula ara per les xarxes amb la mateixa fi amb què es compartien d’amagat i de mà en mà les còpies del dietari a Mallorca, perquè eren una icona. Va ser el dramaturg mallorquí Jaume Miró, obsessionat amb el dietari, el que va divulgar la història amb l’obra Diari d’una miliciana i va inocular l’obstinació als investigadors Tània Balló i Gonzalo Berger, autors d’una exhaustiva recerca documental. Aquesta setmana al cementiri de Son Coletes, a Manacor, han trobat les restes de tres dones que podrien ser les milicianes.