‘Perpignan’ com a símptoma

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, abans de Foment i molt abans d’Obres Públiques i Urbanisme –com els hi agrada als polítics canviar noms de ministeris i conselleries!–, va aixecar un bon rebombori la setmana passada, quan va retolar en castellà una sortida viària cap a Cervera. Les xarxes van bullir d’indignació i l’endemà mateix el ministeri va rectificar. Va desaparèixer el norte i va tornar el “nord”, com marca la llei.

A les comarques gironines fa anys que hi ha queixes, i no per un rètol, sinó per un munt que, a les vies de titularitat estatal, AP-7 i N-II, indiquen en direcció a Perpignan, el topònim imposat en francès de la capital de la Catalunya del Nord, en comptes de l’original Perpinyà, de la “fidelíssima” capital del Rosselló. Un estrany, i estranger, Perpignan que fa mal d’ulls.

Dèiem que fa anys que hi ha queixes, però, ni la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, ni el ministeri s’han fet mai enrere, ni han mostrat cap voluntat de rectificació. De fet, sempre que poden refermen que ho posen en francès perquè la llei diu que s’hi ha de posar el topònim oficial i que aquest és Perpignan.

Cap concessió, doncs, a llengua del país –i quan parlo de país vull dir el que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, naturalment–, ni cap sensibilitat envers els nord-catalans, a qui tant ha maltractat l’Estat francès. I això que al capdavant de la subdelegació gironina del govern espanyol hi ha hagut i hi ha representants del PSC, aquell partit que fa anys era catalanista o, com a mínim, semblava que defensava la llengua. Potser era un miratge.

Anem de mal borràs amb la llengua. Ahir mateix vaig ser testimoni, en un centre sanitari, de com uns quants catalanoparlants canviaven al castellà en trobar-se un conserge que els parlava en castellà. Per no parlar de com la nostra llengua no va ser ni testimonial en la faràndula muntada diumenge per Piqué al Camp Nou, amb la complicitat dels presidents Laporta i Aragonès. Sí, anem de mal borràs.