opinió
La dansa, una eina per entendre el món
El festival Sismògraf és un espai de reflexió sobre el món que ens ha tocat viure
Les arts en moviment ens poden ajudar a entendre el nostre entorn? Entendre el comportament humà envers el planeta que habitem? Això és el que planteja el festival Sismògraf d’Olot, que després de Setmana Santa presentarà una programació que ens convida a reflexionar sobre la nostra responsabilitat social i ambiental cap al planeta a través de diferents propostes artístiques vinculades al moviment. Del 13 al 16 d’abril Olot ens convida a escoltar i mirar què ens diu la Terra i a reflexionar-hi. La programació del Sismògraf, que inclou diferents llenguatges artístics en moviment –dansa, circ, performances, passejades i propostes artístiques híbrides– es presenta com un festival adult, que afronta el temps que ens ha tocat viure de cara, convidant-nos a veure, pensar i reflexionar sobre l’emergència climàtica i les relacions entre espècies a través del llenguatge artístic. Des d’allò local s’intenta analitzar, escoltar i mirar d’entendre allò global. Va escriure Maria Zambrano que la cultura és el despertar de l’home. La cultura ens desperta, ens planteja i ens replanteja. Ens interroga i ens qüestiona. D’aquí la seva importància estratègica. El Sismògraf d’Olot esdevé doncs un exemple que és possible superar les actuals traves burocràtiques per posar a l’abast del públic una eina més, les arts en moviment, per poder escoltar, analitzar i debatre què ens està dient avui el planeta. I un exemple del que ens diu el planeta el trobarem amb Woods, una coproducció del festival, juntament amb onze festivals europeus més, que segons la directora artística del Sismògraf, Tena Busquets, és un clam artístic a la consciència mediambiental. Una proposta que integra la dansa i les arts visuals i que convida a reflexionar sobre la resistència dels cossos, sobre la resistència dels boscos i quant de temps ho podran i ho podrem aguantar. En total, una trentena de propostes, algunes de les quals són d’estrena a Catalunya, d’un festival que, per segon any consecutiu, es posiciona per si sol, sense ser un mercat estratègic de dansa de la Generalitat i al marge de les oportunitats que ofereix la centralitat barcelonina. Un festival que es reivindica per damunt de tot com un espai de reflexió sobre el món que ens ha tocat viure.