Una aposta decidida pel còmic en català
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Núria Astorch, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Toni Romero, Dolors Bellés, David Brugué, Anna Serrano, Irene Casellas i Sara Muñoz, i escrit per Xavier Castillón.
A les portes del 41è Còmic Barcelona, un dels salons del sector més importants d’Europa, cal recordar la capitalitat que ha ostentat durant dècades Catalunya i, més concretament, Barcelona dins del món de la historieta a escala estatal, ja des de molt abans que es parlés de còmic i se’l considerés el novè art. Els tebeos, com es va anomenar popularment les revistes infantils per influència del cèlebre ‘TBO’ nascut el 1917 a Barcelona, van arribar a tenir tiratges milionaris i un públic intergeneracional, gràcies sobretot a l’èxit dels personatges de la també barcelonina Editorial Bruguera. En canvi, però, el còmic mai no va tenir aquí la consideració com a creació cultural de la qual sempre ha gaudit en països com ara França, com a mínim fins als anys vuitanta del segle passat, justament quan va néixer el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, ara Còmic Barcelona. Des d’aquell moment van proliferar a la capital catalana les editorials, les botigues especialitzades, les escoles i altres fires com ara Manga Barcelona, que han anat creant un fort teixit i un important pol d’atracció per al talent provinent d’altres llocs de l’Estat i del món, inclosos molts dibuixants que ara mateix estan treballant a escala internacional des de Catalunya.
Fins aquí la part bona d’aquest creixement imparable, del qual ha estat testimoni i també motor Còmic Barcelona. Però no tot és tan positiu en aquest sector a Catalunya, començant per una mancança històrica, la del català en el món del còmic, que segur que va començar amb el menyspreu del franquisme a la diversitat lingüística i cultural, però que gairebé mig segle després de la mort del dictador no s’ha resolt del tot, a pesar que bona part del sector editorial vinculat al còmic tingui la seva seu a Barcelona. S’estan fent passos importants per corregir-ho, tant des d’editorials especialitzades com des de les generalitats amb segells o col·leccions de còmic i manga en català, i també hi està ajudant el fet que la novel·la gràfica ja sigui considerada per molts lectors un gènere literari amb interessants recursos expressius propis. Apostar pel còmic en català també és defensar la cultura pròpia en majúscules.