“Més energia solar, més gestió del paisatge, més mirada femenina... Més multes per excés de velocitat a les suposades vies ràpides... El segle XXI ens empeny a reflexionar
Des de fa uns dies i fins l’11 de juny es pot veure al Palau Robert el resultat de la reflexió sobre els nous models de ciutat a l’exposició Somia la ciutat, comissariada per l’arquitecte Roger Subirà. La mostra posa de manifest el resultat que poden tenir les revolucions verdes, femenines i feministes i la revolució digital en la manera com s’entendrà l’urbanisme del futur que ja es comença a fer ara, immersos en l’inici del segle XXI. Des de la promoció d’habitatge públic ja s’han començat a introduir els valors de la sostenibilitat, la reducció del consum energètic i una visió integradora des del punt de vista de gènere, als projectes arquitectònics. Espais oberts i polivalents als nous pisos de protecció oficial responen a la voluntat de trencar amb les conductes i els estereotips relacionats amb la síndrome de Ventafocs. Volem ciutats sostenibles que impulsin els seus ciutadans a realitzar-se, a tenir oportunitats, a treballar en benefici propi i en el benefici col·lectiu. Però, per fer això, cal una acció transversal d’administracions, departaments i empreses privades. Cal un canvi de paradigma.
el Departament de Territori va anunciar que, dins el pla de ferms sostenibles, començava a aplicar un asfalt que redueix en 1.300 tones les emissions de CO2 a Catalunya. Aquest pla inclou noves fórmules proposades per fer el manteniment i la millora de la xarxa de carreteres amb una reducció de la temperatura de fabricació de l’asfalt (per reduir emissions), l’aprofitament de productes elaborats amb materials reutilitzats o reciclats (pols de pneumàtics, àrids, vidre...) i l’increment de la durabilitat de l’asfalt per reduir els costos de manteniment i el consum de materials.
necessàries per garantir un futur millor? O són simples entreteniments de masses? Perquè, mentre, d’una banda, ens plantegem la ciutat del futur i el paper que la revolució verda tindrà en aquesta ciutat, la Diputació de Barcelona aprova un pla per asfaltar més de 140 quilòmetres de camins, fet que els convertirà en carreteres. Però no havíem quedat que havíem d’apostar pel transport públic i havíem de reduir les emissions i havíem de ser sostenibles? No havíem quedat que per ser sostenibles i respectuosos s’havia d’apostar per cobertes compactades en determinats camins per garantir les filtracions d’aigua quan plou? Ah, és clar! És que no plou.
el Departament d’Interior ha posat en marxa un pla per ampliar la zona de velocitat reduïda a l’autopista AP-7, amb restriccions entre Martorell i Gelida. La iniciativa ha sortit molt a compte a la Generalitat, que els tres primers dies ja havia posat seixanta multes: money, money! A les ciutats ja fa dies que apliquen mesures perquè el trànsit contamini menys. Reducció de velocitat i foment del transport públic. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han estrenat una iniciativa que emula el Bicing de Barcelona i posa a l’abast de la població bicicletes per accedir a les parades de bus i ferrocarril més còmodament.
en l’últim any a la demanda massiva de fons europeus per omplir les teulades de plaques fotovoltaiques, i alguns (no tots) han decidit incentivar la transformació energètica dels particulars amb subvencions directes i reduccions en l’IBI per a aquells que facin el pas i instal·lin plaques solars a casa seva. Els municipis petits ho tenen més fàcil. En aquests llocs (no tots), fins i tot, aposten per impulsar les comunitats energètiques, construir calderes de biomassa (alguns) i generar estella dels boscos (molt pocs) per produir escalfor que destinen a les dependències i equipaments municipals. És com si a la revolució verda hi haguéssim de sumar una revolució municipal, com si l’administració hagués pres consciència de la necessitat de reduir les emissions i començar a treballar en benefici de l’entorn.
a un nou futur. No sabem si serà millor o no. Més energia solar, més gestió del paisatge, més mirada femenina, més digitalització... Més multes per excés de velocitat a les suposades vies ràpides... L’entrada al segle XXI ens empeny a fer algunes reflexions que, fins ara, deixàvem per demà. I ara veiem que, potser, avui ja és demà.
