El símptoma Pegasus

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Lluís Simon, David Brugué, Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Anna Serrano, Irene Casellas, Sara Muñoz, Dolors Bellés, Xevi Masachs i Núria Astorch.

Presidents, ministres i alts representants del govern espanyol acostumen a reivindicar la plenitud de la democràcia a l’Estat, sense adonar-se que la mateixa necessitat de convèncer ja en ressalta les mancances. Tot i això, la realitat dels fets acostuma a posar en evidència la insuportable intranscendència de les paraules, i això és el que es va plasmar ahir al matí al Congrés dels Diputats, justament l’òrgan que fonamenta i avalua el caràcter democràtic de l’Estat. La missió del Parlament Europeu que és a Madrid per investigar l’ús abusiu de Pegasus en l’anomenat Catalangate, per segona vegada, es va veure boicotejada de forma tan irritant com ridícula; la setmana passada per la durada de la moció de censura, ahir per la falta de traducció de l’anglès. I per reblar el clau, també ahir, la mesa del Congrés va protegir un cop més l’opacitat de l’Estat, vetant una pregunta a la ministra de Defensa sobre la plantada del govern als eurodiputats, tancant la reunió als diputats independentistes i al senyal audiovisual, que sí que va emetre l’Eurocambra.

És possible que haguem normalitzat aquesta mena de comportaments, però la realitat és que darrere del cas Pegasus hi ha vulneració de drets fonamentals recollits en la Constitució, hi ha la utilització abusiva i fraudulenta de recursos de l’Estat contra un col·lectiu ideològic molt concret, hi ha la conculcació dels principis democràtics per part d’òrgans del govern de l’Estat, hi ha el total desinterès i les traves del mateix govern i del Congrés per arribar al fons d’aquestes qüestions i de les responsabilitats que se’n poguessin derivar i, finalment, hi ha la voluntat d’amagar i enterrar el joc brut de l’Estat contra l’independentisme. Els presidents, ministres i alts representants del govern, del color que siguin, poden apel·lar a la plenitud de la democràcia espanyola tantes vegades com vulguin, perquè la realitat els desmenteix de forma crua. És evident que, a ells, el descrèdit democràtic els resulta un preu assumible. La pregunta és si aquesta successió de fets pot ser ignorada per la justícia europea, que en algun moment s’haurà de pronunciar sobre la repressió espanyola contra l’independentisme català