Poder majestàtic

A diferència d’Israel, on les protestes massives han aconseguit –de moment– frenar el pla del primer ministre Netanyahu per tenir l’estament judicial sota control, a l’Estat francès les mobilitzacions i les jornades de vaga no han pogut evitar que Macron hagi tirat endavant la seva polèmica reforma de les pensions, la que retarda l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. La violència a càrrec d’uns quants –amb pintades incloses al·lusives a la guillotina– només han servit perquè el president de la República convencés el flamant Carles III perquè no fes a París (ni a Versalles!) el seu primer viatge oficial a l’estranger com a rei d’Anglaterra. També Macron, que ha recorregut al govern per decret per imposar la nova llei de les pensions, s’embolcalla d’aires majestàtics quan accentua la verticalitat del poder i sembla repetir allò de l’État, c’est moi menystenint les preocupacions de bona part del populatxo. La reforma de les pensions és l’últim catalitzador del descontentament que es cova des de fa anys a l’estat veí. El problema, però, no té tant a veure amb la reforma en si –segurament necessària per garantir la sostenibilitat del sistema– com en la manera arrogant de gestionar-la. Tancant-se al diàleg i fent-la recaure en les espatlles dels més dèbils.