La cigonya de l’Anita

Tot va començar quan els mateixos periodistes ho vam batejar com a premsa del cor, dir-ne premsa és un insult a la professió, i per practicar-la, precisament no cal tenir cor ni entranyes. De mica en mica vam anar assumint que personatges inútils, sense res més per aportar que l’ostentació del seu tren de vida i la buidor de la seva existència, podien compartir espai amb les notícies i els reportatges, atorgant-los un altaveu que ja no sabem si és responsabilitat dels periodistes, que ens hem embordonit, o dels lectors i espectadors, que ens ho demanen. El grau de contaminació és tan elevat que personatges del circ estatal tenen cobertura generosa a la televisió pública catalana i mercenaris nostrats especialitzats a assetjar aquesta mena de bestiar fins a obtenir-ne, gairebé sota coacció, declaracions que després no tenen ni cap ni peus, aspiren a trobar un racó als platós madrilenys i en els programes més tronats. Ja s’ho faran, tan lamentable és salivar amb aquesta mal anomenada premsa del cor com lapidar el personal que hi desfila per tal que els rebreguin la intimitat. Una condició indispensable per convertir-se en carn de canó és que siguis milionari capaç d’exhibir mansions i limusines que provoquin enveja, o que ho hagis estat en el passat i ara la teva sigui una vida de rata, que també ven. Ana Obregón pertany a la primera categoria, i aquesta setmana s’ha fet fotografiar a la portada d’una d’aquestes revistes per pagar-se la gestació subrogada que va encarregar a una dona dels Estats Units. No entraré a moralitzar sobre un tema complex que admet molts matisos però que en qualsevol cas aquí és il·legal. El més xocant és que a partir d’aquest exemple, segons titulars llegits en altres mitjans –no pas en aquest–, s’hagi reobert el debat a l’entorn dels ventres de lloguer. Tampoc hi moralitzaré, als països on és legal les dones tenen dret a fer-ho. Però preguntem-nos: de debò aquest és un debat prioritari per a la immensa majoria de la gent? Cinc-cents mil dòlars, es veu que li ha costat a l’Obregón.