opinió
Que no te la colin!
Sota el títol Premsa a les escoles, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha iniciat, un any més, una sèrie de tallers en escoles i instituts a mans de periodistes col·legiades. La iniciativa, que estic vivint en primera persona portant el projecte a centres educatius de les comarques gironines, busca dotar les joves d’eines per detectar i combatre la desinformació.
És interessant veure com cada grup classe percep el periodisme en funció del treball previ que se n’ha fet a l’aula, i per això em sembla encara més necessària la tasca que hi estem fent. No sorprèn a ningú que aixequin la mà només dos de cada trenta joves quan els demano si utilitzen la premsa escrita per informar-se, o que molt de l’alumnat manifesti no consumir cap tipus de mitjà de comunicació. Són casos aïllats els que en algun moment s’han plantejat estudiar periodisme, i una immensa majoria té una opinió pèssima del tractament que fan els mitjans. Com poden veure amb tan mals ulls la professió si, en realitat, no en són usuàries? I aleshores, deu ser que troben la informació de qualitat a les xarxes socials, de les quals sí que són assídues (Instragam i Tiktok principalment)? La resposta és no; la majoria de les joves manifesten ser consumidores de continguts que no els aporten cap utilitat per a la seva vida, més enllà del pur espectacle i entreteniment. És la seva elecció, i potser és aquesta perquè no n’han conegut una altra. De fet, tampoc cal fer trampes al solitari: per consumir segons quin tipus de mal dit periodisme, potser és millor mantenir-se’n allunyada.
I aquesta és també una mica la meva missió, fer-nos conscients entre totes de la importància social d’apostar per un periodisme de qualitat, de lluitar contra la desinformació, d’entendre l’amenaça que aquesta (i les males professionals) suposen per a la nostra societat, i dotar-nos d’eines per analitzar críticament el contingut que ens arriba. Les animo també a entendre que l’objectivitat és una fal·làcia i que això no està renyit amb exigir informacions rigoroses. I les convido a reflexionar sobre el fet que, a vegades, les periodistes tampoc tenen una tasca fàcil a l’hora de crear continguts de qualitat, perquè les condicions en què han de fer-ho no sempre són les òptimes.