L'Europa cruel i implacable

La setmana passada vaig referir-me a l'actitud de les institucions europees envers el català, idioma al qual fan una mica la gara-gara, però sense acceptar-lo com una llengua oficial més de la Comunitat. Els catalans ens sentim orgullosos de pertànyer a Europa, i molts voldrien ser-hi, i malden per aconseguir-ho, sense dependre de Madrid. És evident que la nostra vocació europeista no troba el pertinent ressò en els òrgans de govern de la UE, que ens miren amb lupa, com si fóssim vés a saber què. Ara ens han anatematitzat les flors gastronòmiques, que ja no es podran vendre com a material de cuina ni, és clar, ser portades a taula als restaurants. Sé que alguns pètals que fins ara complementaven alguns plats, pertanyien a receptes de nova creació, cosa que no vol dir que no fossin aptes per al consum humà, però no em digueu que les flors de carbassó arrebossades –badocs, en algunes comarques– de llarga tradició a casa nostra, no són una menja exquisida, saludable i nutritiva. Doncs, tampoc! Ep, mentre hagin estat conreades a Catalunya, perquè es veu que flors procedents d'altres països, sí que les poden utilitzar sense problemes xefs, cuiners i marmitons. Què els passa, aleshores, a les nostres roses, els nostres clavells? A veure si, posats a vetar, també prohibiran les nostres carxofes, aquestes verdes i saboroses flors, o el safrà, aromàtics pistils del Crocus sativus, conreat a la Conca de Barberà. Una vegada vaig definir la CE, fent broma, i coincidint casualment amb Maruja Torres, com el IV Reich. Prohibir, amputar, eliminar del mapa activitats que fins ara es duien a terme sense gaire problemes, sembla que sigui la normativa dels eurolegisladors. Recordeu l'assumpte dels correfocs? Va anar d'un pèl que no quedessin proscrits de la nostra tradició de dracs, mulasses, patums i dimonis. Ara han rebut les flors catalanes, que, per determini dels perepunyetes d'Estrasburg i Brussel·les, només serviran per fer bonic.