Treure Pedrolo

“Un autor mort almenys és il·lustre sense cansar-se. La resplendor del seu nom s’atura a la làpida de la seva tomba.” La sentència és de Marcel Proust, i la llegeixo al primer títol de Fragments, la nova col·lecció de l’editorial Flâneur, que ens dona tastos de grans autors. Un goig de píndoles de pensament. Pensava en un altre exercici editorial singular d’aquests dies, el de Comanegra, que agafant el repte d’un il·lustre autor mort, Manuel de Pedrolo, fa “cansar” una pila d’autors contemporanis. És a propòsit de Temps Obert, un cicle literari d’onze novel·les escrites entre el 1963 i el 1969 que tenien sempre el mateix protagonista, Daniel Bastida, que al mateix temps era un home diferent cada vegada. La idea era imaginar tot allò que podem ser per un simple gir de guió.

Pedrolo no s’hi posava per poc. Sense ni mirar les lleixes de casa, Lectura a banda i banda de paret, S’han deixat les claus sota l’estora, Cendra per Martina, són títols de la immensa obra que va deixar escrita que vaig llegir de jovenet. Escrivia a tota hora. D’aquí també aquest altre disseny de ressonàncies oulipianes del Temps obert. Les nou primeres novel·les, que constitueixen el Primer Llibre neixen totes d’un bombardeig feixista al seu barri l’any 1938, i on Daniel Bastida és petit, i el Segon Llibre el formen els relats alternatius. Les dues primeres novel·les ja les va escriure Pedrolo, i ara Núria Cadenes, Joaquim Carbó i Borja Bagunyà han començat amb tres més cadascun. Una estructura piramidal que encara es va desplegant més. Bagunyà en el seu volum que desdobla en dues novel·les curtes: Sessió de control i Una casa fosca i un flagell, fa que Daniel Bastida acabi amb la conclusió que la psicoanàlisi pot ser un infern. En una com a psicoanalista tracta un erotòman convençut que Franco l’estima; a l’altra formarà part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que viatgen, en una excursió lisèrgica fins a Saint-Alban. Pedrolo deu celebrar que la seva idea, per esbojarrada que ens semblés, ha trobat qui la continuï amb tanta resplendor.