Deixa càrrecs, Laura

Després de la ignominiosa sentència, la presidenta Borràs es manté impertèrrita en la determinació i en l’ego, tan legítim com majúscul. “Estic preparada per continuar plantant cara i denunciant la vulneració de drets. Continuo ferma, determinada, enfadada i indignada, i continuaré amb la meva lluita de caràcter polític. Hi ha ganes de convidar-me a deixar la política, i això no passarà”, afirma. No ha de deixar la política, però encara penso, presidenta Borràs, que ha de deixar escó i càrrec tal com vaig escriure a “Deixa-ho, Laura” el 18 de març del 2022. “Ni vostè, ni Junts, ni la coalició de govern, ni el que en queda del 52% ni les bases de l’independentisme es mereixen passar pel que hauran de passar si vostè es manté en el càrrec”, deia aquell dia. No la deixi, la política, és clar que no. Deixi els càrrecs i es dediqui únicament a la defensa. Ningú li ho pot retreure. Al contrari. Reescric la idea. El cas Juvillà ja va anar massa al límit. Molta fressa per cap endreça. I una baixada pública de guarniments a mig de plaça, presidenta. Va nua, encara que no s’ho vegi i que els seus ni li ho diguin. Com el rei del conte. No li queda protecció i és asseguda sobre una bomba de rellotgeria que les clavegueres de l’Estat li han activat, no en dubto, però que va fabricar vostè amb molta mala traça i a la vista de tothom. Deixi els càrrecs, presidenta. Deixa-ho ara, Laura. Encara hi tens molt a guanyar. Tu i tots. Només hi tens a guanyar. I un camí llarg.