Desig, drets, diners

Melissa Stern va néixer el 27 de març del 1986 a New Jersey. I va ser el primer cas mediàtic del que ara en diem “gestació subrogada”; mots de laboratori, tan higiènics com legalistes, amb els quals volem amagar la brutícia del verd dòlar que segella qualsevol contracte. El que va signar Mary Beth Whitehead amb William i Elizabeth Stern quan els va llogar el seu úter per concebre amb el semen de William el fill que Elizabeth no podia tenir. Van acabar als tribunals. Les imatges del litigi apareixen a l’obra Els diners, el desig, els drets (2019). D’un desig, la maternitat, convertida, per moltes raons i pressions, en necessitat i gairebé en un dret. I no ho és. Així neix el conflicte: has de tenir-ho tot, per emmarcar-ho, com si sense alguna peça d’aquest quadre ideal la foto no fos completa ni la vida, plena. I l’ètica del desig? No n’hi ha. Mana el verd brut del senyor dòlar, que s’aprofita del cos de la dona, sempre la més vulnerable –la pobresa fa difícil que la decisió sigui lliure– per ser conills perfectes en granges que semblen clíniques a l’Índia o Ucraïna. Se’n diu hipercapitalisme i res té a veure amb ser mare, amb haver parit o no. I tampoc té a veure amb ser responsable d’una criatura, als 68 anys o als 20, amb cuidar-la, estimar-la, educar-la i ensenyar-li que el més bonic de la vida mai es compra.