Periquitos a la cassola

Cap afició de les que han passat per Montilivi (hi soc assegut al costat) havia estat tan mal educada i tan provocadora com dissabte els periquitos. Semblaven frisosos per convèncer la concurrència que la cassola és el lloc per a tot periquito que vola. No és la primera vegada, però va a més. I si ningú hi posa mà acabaran malament. El fotut és el que arrossegaran en la seva deriva. La mala hòstia que varen exhibir durant 90 minuts contra els aficionats gironins que tenien a l’altre costat de la tanca reclama un plantejament seriós i un tractament acurat. Si el mateix club no identifica els socis passats de voltes i ells mateixos posen aquests periquitos a la cassola, algú prendrà mal. El fotut en aquests casos és que prengui mal algú que no tingui res a veure amb el seu trasbalsament, com jo mateix, o els dos aficionats blanc-i-blaus amb qui vàrem veure el partit de costat i vàrem intercanviar parers i conyes. Dissabte no feien prou ni amb el tradicional “puta Barça”, ni el més recent “puta Gerona”, i moltes estones hi afegien el “sois el Barça B”. Per això, i perquè intuïen acabar la jornada en zona de descens, els va doldre tant la derrota. Tant, que quan els seus jugadors es van acostar a saludar-los al final del partit, els van dir de tot menys senyors i els van fer fora de males maneres. I a Martin Braithwaite i Vinícius Souza, que varen fer el gest de treure’s la samarreta, els varen dir literalment que se la fotessin al cul.