A la tres
Togues desbridades
“La sentència de Borràs rebla el clau en l’estratègia judicial de pastifejar la política catalana, i envia la divisió de poders de Montesquieu a fer cua a la paperera de la història
La tan reviscolada Transició, que va perpetuar un postfranquisme institucional latent, pot ser un factor estructural de fons que ajudi a comprendre certs comportaments actuals de l’aparell judicial. Però no és menys cert que hi ha un moment recent, el procés sobiranista català, que ha propiciat que la degradació d’aquest contrafort que falca Espanya com a estat s’hagi accelerat a un ritme fulminant. És una de les moltes i nefastes conseqüències d’aquella actitud marca de la casa de Mariano Rajoy, qui davant d’un problema polític simplement s’asseia a fumar-se un havà esperant que es resolgués sol o, pitjor encara, que algú altre ho fes per ell. I en el cas que ens ocupa, aquest algú han estat els policies de l’a por ellos primer, i jutges i fiscals després, usurpant el paper que era propi d’un executiu i, per tant, fent miques aquell principi de la divisió de poders de Montesquieu. Aquí els jutges ja toquen totes les tecles, i ho hem tastat, i per ració doble i triple, amb resolucions que han retirat actes de diputat o impedit que es pugui investir un president, o contemplant també com òrgans merament administratius com una junta electoral feia el mateix, però a posteriori. I quan creiem haver-ho vist tot, la sentència de Laura Borràs representa un salt més, però ni l’últim ni definitiu, en aquesta fal·lera dels tribunals per ficar la grapa en la política. En descàrrec del TSJC s’ha de dir, però, que el seu moviment ha estat impactant per com ha estat de sorprenent, ja que en un mateix text és capaç de condemnar l’encara presidenta del Parlament, admetre que la pena és desproporcionada, i acabar traspassant el merder al govern central perquè entomi un indult parcial que, bàsicament, és una trampa. Es pot intentar, però serà difícil imaginar una resolució judicial que plantegi una disjuntiva política més evident. Però veient els antecedents, i com van de desfermats, ja es pot esperar absolutament tot d’un col·lectiu que de poder no n’hi falta, però que està liquidant la seva autoritat moral d’una manera portentosa.
