Tribuna
Hongria, Polònia i... Espanya
“El problema d’Espanya és que li encaixen gairebé totes les reclamacions de la comissió Pegasus als ‘enfants terribles’ de l’estat de dret europeu
“Almenys ens ha rebut algú del govern, no com a Polònia i Hongria.” Així s’expressava sobre la reunió amb un senzill secretari d’estat el president de la comissió Pegasus del Parlament Europeu que investiga l’ús de programari espia. L’eurodiputat conservador holandès Jeroen Lenaers intentava disculpar així la conducta poca-solta de les autoritats espanyoles. Han jugat a un gens dissimulat joc del gat i la rata amb la delegació europea abans, durant i després de la missió a Madrid dels dies 20-21 de març.
Els polítics d’Espanya d’esquerra i dreta s’uneixen per defensar-la, o s’ho pensen. En bona lògica, un patriota hauria de protegir la integritat de les seves institucions nacionals. La democràcia i l’estat de dret són la base, no només de la Unió Europea, sinó també del progrés dels seus membres. Els espanyols fan el contrari. Tots a l’una per escapolir-se al màxim respecte de l’anomenat Catalangate, l’escàndol d’espionatge intrusiu més gros del món. El PSOE demanà al Parlament Europeu, sense cap vergonya, que amb Pegasus es trobés un “equilibri” entre seguretat nacional i drets fonamentals. És a dir, reclamen impunitat per a violar-los. En contrast, la Comissió Europea puntualitzà que els límits a l’espionatge per raó de seguretat nacional són la Convenció de Drets Humans i resta de legislació europea. Responia a una pregunta escrita del president Puigdemont com a eurodiputat.
L’afer Pegasus marca un punt d’inflexió al Parlament Europeu que dona ales a l’esperança. L’Estat espanyol s’hi troba contra les cordes: no hi ha excusa possible per a una violació tan bèstia de tants drets fonamentals a tanta gent, tant de temps, i a sobre pertanyents a una minoria o, si voleu, grup objectivament identificable (GOI). La ministra de Defensa, Margarita Robles, feia riure quan perdé els papers al Congreso bo i exculpant l’espionatge als catalans amb la cantarella de la Constitució. Són el seu govern i els seus jutges que la trepitgen cada dia, a més de la Convenció Europea de Drets Humans i la directiva sobre e-privacitat. Si perseverem, Europa caurà de la nostra banda. Polònia i Hongria ho observen amatents.
La ponent de l’informe Pegasus, la liberal neerlandesa Sophie In’t Veld, fa l’efecte d’estar perdent la paciència. A Madrid preguntà per què tants polítics qüestionen la validesa de les proves d’espionatge. Els etzibà que convidessin l’Europol, l’agència europea de seguretat, a examinar els telèfons atacats, cosa que també desencallaria els casos judicials. Això ens convé: europeïtzar i desespanyolitzar la garantia dels nostres drets. El problema d’Espanya és que li encaixen gairebé totes les reclamacions de la comissió Pegasus als enfants terribles de l’estat de dret europeu. Per exemple, a Hongria denunciaren que les víctimes de Pegasus no tenien vies efectives de rescabalament, ni se les havia protegit prou, ni informat de la fi de l’espionatge –en violació de la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg–. Trobaren “molt preocupant” la manca de control independent. Lenaers emfatitzà: “Legal no vol dir legítim. La signatura adient al paper corresponent no vol dir que l’espionatge sigui correcte!”
Fem memòria: Espanya té una justícia ben desacreditada, amb el Consell General del Poder Judicial caducat fa més de quatre anys. Un magistrat del Tribunal Suprem autoritzà l’espionatge invasiu de Gonzalo Boye, advocat d’un eurodiputat amb immunitat durant un procés contra Espanya al Tribunal de Justícia de la UE. El mateix jutge revisava els recursos del president Puigdemont davant el Suprem. Resulta esfereïdor i supera, de molt, la gravetat dels casos Pegasus a Hongria i Polònia.
Espanya no en sortirà airosa. Tampoc de la detenció il·legal de l’eurodiputada amb plena immunitat, la consellera Clara Ponsatí. Un apunt a part: Com se li acut a un conseller d’Interior català ignorar la primacia del dret europeu? No es pot ordenar un arrest més maldestre: en ple dia, al bell mig de Barcelona i davant d’una munió de càmeres, una dona menuda i de cabell blanc, malgrat brandar la credencial europea, és introduïda en un vehicle policial. Bravo, Llarena, i bravo, Elena, per haver fornit una imatge icònica a la confrontació intel·ligent. Ponsatí provocà hàbilment una altra primícia on Espanya supera Hongria i Polònia, i tota la història del Parlament Europeu. Campeones!
